Consell de la República

Entrevista al candidat a la presidència del Consell de la República Lluís Felipe Lorenzo

1- Per què heu decidit presentar la vostra candidatura per presidir el Consell de la República? A causa de la democràcia participativa existent dins el Consell. Soc periodista una mica apartat de la professió i volia col·legiar-me i com que a Mallorca no vaig trobar un organisme que m’ho permetés vaig sol·licitar ser membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el dubte si acceptarien un periodista resident a Palma (Mallorca). Finalment, va ser així i la professionalitat de la seva gestió i el compromís de mantenir una cultura que no és la dels meus pares, però que m’ha ajudat molt al llarg de la meva vida va fer que m’interessés per seguir de més a prop el camí cap a la independència. En conseqüència, vaig entrar dins el Consell i reaccionant de la mateixa manera com si fos a una enquesta vaig respondre que em presentava perquè Diari de Balears i un servidor compartim un premi de la República d’Algèria i a les Illes Balears tenim una bona relació amb el veí del sud i amb els saharians i justament estic llegint “El sol sortí pel sud”, de Joan Riera Frau, Edicions Balèria, sobre la perspectiva d’un periodista mallorquí present a Barcelona durant el referèndum. Vaig fer una relació d’idees i vaig pensar que podia participar en les eleccions proposant negociar amb Algèria el reconeixement d’un municipi que ha mantingut la llengua catalana almenys fins a la segona meitat del segle XX.

2- Quines són les vostres principals prioritats si sou elegit president del Consell de la República?
La prioritat és contactar tot d’una la representació de la República d’Algèria, que, segons algunes informacions, ha reconegut la realitat plurilingüística del seu Estat. Si no vaig errat podria haver-hi més de quatre segles de presència de catalanoparlants sota administració castellana, espanyola i francesa i és urgent un reconeixement de la llengua a algunes zones de la costa, que si tenim èxit podrien esdevenir un Estat independent amb acords amb Algèria, seguint models dels principats de Mònaco i d’Andorra. Trobo clau que sembli que la interferència de França, Espanya i Itàlia en una negociació amb Alger serà menor que en les negociacions amb la Unió Europea. Ans al contrari, hauria d’haver-hi suport europeu a la creació d’un Estat català, democràtic, humanista, i aconfessional o laic. El full de ruta és constituir Estat Bab el Oued, unes cinc vegades la mida del Principat de Mònaco i amb sortida a la mar Mediterrània. A diferència d’Andorra, el cap d’Estat hauria de ser una persona i catalana. Una vegada constituït l’Estat l’objectiu seria reunificar territoris, com ho ha fet Israel al segle XX però sense violència. Òbviament, l’Estat podria reaccionar al resultat de l’1-0 i negociar amb França, Espanya i Itàlia. També millorar les relacions amb Turquia i les nacions túrquiques, entre les quals podria haver-se trobat els càtars o una part dels pobladors de la Mar Menor que emigraren a Occitània. El sol surt pel sud.

3- Quin creieu que ha de ser el paper del Consell als Països Catalans? Si es confirma que a Bab el Oued, amb més de 60.000 habitants censats, encara hi ha llars catalanoparlants ens haurem de demanar si incorporam aquest territori a l’àmbit de Catalunya o Països Catalans. Hi caldria una intervenció urgent per recuperar la cultura catalana que, segons sembla, hi conserva mots i expressions i, segurament, moltes manifestacions més, algunes també religioses. El nou Estat hauria de donar suport a la resta de catalans per mantenir la llengua i la cultura i guanyar-se la confiança de tota la comunitat internacional. Atreure-hi capital i recursos humans és fonamental per poder negociar la incorporació dels territoris que avui estan controlats per Madrid, Roma i París. Potser hi podríem crear una mena d’emirat, paradís fiscal i financer, sense aquesta nomenclatura tradicional àrab. Tot això a les portes del vuitè centenari de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I.

4- Quin creieu que ha de ser el paper del Consell a escala internacional? El reconeixement d’aquest Estat del nord d’Àfrica i dels territoris incorporats. La gestió pacífica i democràtica del full de ruta, evitant pèrdua de vides humanes, pot ser un exemple molt necessari per a la humanitat i reforçaria la marca “Catalunya”. Consolidar un Estat al nord de l’Àfrica d’inspiració europea i llibertat religiosa seria també un èxit històric. És cert que de Perpinyà a Bab el Oued i de València a l’Alguer dibuixam una Creu, amb Mallorca al centre i sembla que ens faltava aquest punt del sud per completar-la, però és una casualitat, pura imaginació. És important que el model dialectal de llengua a investigar-hi a aquest Estat mediterrani meridional sigui especialment balear i valencià, com sembla que era al segle passat, i així també queda clar que el Consell fa feina pel País Valencià i les Balears.

5- A grans trets, quin és el vostre full de ruta per a la vostra legislatura de 2 anys? M’agradaria que el reconeixement de la llengua catalana com a històrica d’Algèria i la creació d’aquest Estat es pogués executar tot d’una. És importantíssim per una raó humanitària: podria acollir nouvinguts que avui en dia arrisquen la seva vida per arribar a les Balears. Si salvam vides implantant-hi un model laboral transfronterer, com a Melilla, Campo de Gibraltar o Suïssa, crec que el nou escenari seria insuperable. Aconseguir que ningú més es llanci a la mar i hi mori destrossant el cor de la seva família i amics és un objectiu primordial. Clar, hauríem d’estar preparats per donar-los feina.

6- Breument, destaca 3 coses que el Consell hagi fet bé i 3 que necessiti millorar.
Ha fet bé:
1) La defensa jurídica.
2) La gestió de la relació internacional
3) La implantació d’un model de democràcia participativa, que m’ha deixat bocabadat.

Per millorar crec que falta acabar de dibuixar aquesta creu amb l’extrem sud a Bab el Oued, on segons algunes fonts fins fa uns 50 anys se sentia menorquí. No oblidem la identitat menorquina d’Albert Camus Sintes, natural de l’actual costa algeriana. També crec que la relació amb Alger ens ajudaria a dependre menys mentalment i políticament de París i Madrid. I reduir aquesta dependència política i mediàtica ens ajudaria a ser més independents. M’imagin en Carles Puigdemont a la costa mediterrània lliure escoltant “Maremar” de Lluís Llach i tranquil mentre cauen les fitxes del dòmino comarca per comarca fins a arribar a casa seva. Una cosa millorable, a parer meu, és revisar el concepte d'”Amnistia” al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Sembla que qui demana una amnistia reconeix que és delinqüent i la sobirania de qui l’atorga. Crec que la nova Catalunya ha de ser generosa i redactar una llei en sentit contrari per oferir l’amnistia als responsables de la violència especialment física per part d’alguns governs de França, Espanya i Itàlia. En qualsevol cas, qui guanya el naixement del nou Estat pot perdonar amb esportivitat els cops rebuts, sense oblidar els morts, i sense haver d’esperar cap petició d’amnistia. Podem començar sense rancor.

7- Ha de ser el Consell el pal de paller de la unitat independentista? Sens dubte. La independència passa per les relacions internacionals. Així va passar, crec, amb Gallaecia, segons algunes fonts el primer Estat que es va independitzar de Roma. Crec que és molt important que Europa se senti orgullosa de la filla i hi confiï orgullosa pronunciant amb un somriure vora la mar “Ma filla”.

8- Què diries a un registrat perquè et faci confiança amb el seu vot? Que vull que “El sol sortí pel sud”, de Joan Riera i Frau, sigui el premi Sant Jordi d’enguany perquè ha connectat l’1-0 de Barcelona amb el sud, acabant de dibuixar la Creu de Sant Jordi. Imaginació meva, clar, però em deixa astorat. Si em vota aquesta persona registrada anirem a cercar l’extrem sud d’aquesta Creu, amb permís d’Algèria, diàleg i bones paraules. I sobretot que he compartit aquesta possible solució perquè vull donar les gràcies a la meva família, procedent de Béjar, un temps una “petita Barcelona”, als professors i a mitjans com Diari de Girona i Diari de Balears, o l’Ara i El Temps, on he pogut escriure en la llengua dels meus veïnats de la infantesa, que ja és meva, amb la noblesa i amor que ho faria un bon castellà, com a mon pare, que no amagaré mai que és taurí i espanyolista, com també podria ser nacionalista tamil d’Sri Lanka. El que importa és que som (soc) jo i estic a la vostra disposició, com a un bon cambrer, que ha estat mon pare. I importa el plantejament. Si en Carles o en Jordi volen treballar aquesta idea, que ho facin. Carles és el fundador del Consell i la Creu que imagin al mapa és la de Sant Jordi. La idea és de tothom. Per cert, visc molt bé a Mallorca i imagin que Carles o Jordi, o milers de persones de Catalunya, alguns ben coneixedors de l’àrab, estan millors preparats per ser el cap d’Estat que “aterra” al nord de l’Àfrica. Si aquesta persona registrada vol ser la cap de l’Estat després d’aconseguir el “Sí” o “Hoc” algerià veig que el model democràtic del Consell li permetria complir el somni sense gaire entrebanc. Jo tornaria al Bar Mònaco de Palma, on vaig beure els primers batuts de xocolata d’Agama, els meus Laccao.

Podeu consultar tota la informació dels tres candidats en aquest enllaç.

en aquest enllaç.