Entrevista al candidat a la presidència del Consell de la República Jordi Castellà

Entrevista al candidat a la presidència del Consell de la República

1- Per què heu decidit presentar la vostra candidatura per presidir el Consell de la República? 

Bona pregunta, va ser completament casual, per la insistència de molta gent que durant les presentacions del llibre de La Via Guineana per a fer efectiva la independència, d’aquest any passat, varen insistir a portar al Consell de la República, la proposta per sol·licitar a les Nacions Unides, el reconeixement del dret a l’autodeterminació i la independència, com va fer en el seu dia l’exili polític de Guinea Equatorial, aconseguint el seu reconeixement, l’any 1965. 

2- Quines són les vostres principals prioritats si sou elegit president del Consell de la República? 

Sincerament, crec que ara mateix els principals objectius que cal abordar després de gairebé sis anys de l’1 d’octubre i la declaració d’independència, són la institucionalització del Consell de la República com a govern provisional de la República Catalana, davant de les organitzacions internacionals i després la sol·licitud als seus estats membres, del reconeixement del dret imprescriptible de Catalunya a l’autodeterminació i la independència, com varen aconseguir els guineans els anys 60, els sahrauís els anys 70 o els palestins els anys 80. Res, que no s’hagi fet abans i res que no estigui a l’abast dels catalans, si ens ho proposem. 

3- Quin creieu que ha de ser el paper del Consell als Països Catalans? 

El Consell hauria de formular una proposta de present i futur per als països catalans. De present garantint la defensa internacional de la identitat catalana amb tots els mitjans que tinguem a disposició i de futur apostant per una Confederació d’Estats Catalans a l’estil Helvètic, on tots els estats membres tinguin àmplies competències i concert econòmic, i amb un estat central compartit. Naturalment, mentre no arribi aquesta voluntat compartida, haurem de conformar la República de Catalunya, que és l’opció més madura, i desenvolupada a hores d’ara. 

4- Quin creieu que ha de ser el paper del Consell a escala internacional? 

Com he dit abans, el Consell s’ha d’institucionalitzar com un govern a l’exili, de la mateixa forma que ho va fer l’OLP els anys 80 i reclamar el reconeixement internacional previ. Ja que així podrem aconseguir adhesions de forma progressiva, perquè la independència, quan estàs en desigualtat de forces, mai pot ser automàtica i cal aconseguir abans molts suports per fer-la efectiva, com va passar per exemple amb l’autonomia de Guinea Equatorial, del 1963 al 1968. Només així doblegarem la resistència de l’Estat espanyol i aconseguirem la independència de forma legal, pacífica i democràtica. 

5- A grans trets, quin és el vostre full de ruta per a la vostra legislatura de dos anys? 

Al Programa d’acció política, explico breument els 10 punts principals, com són escollir un govern a l’exili; la institucionalització davant dels organismes internacionals; continuar el desplegament d’ambaixadors; recuperar l’Assemblea de representants per redactar una Constitució provisional; confeccionar un DNI i Passaport de la República Catalana; crear un fons de defensa jurídica per als polítics i activistes; donar un termini de 6 mesos a l’Estat per reconèixer Catalunya; i passat aquest interval, en cas de no haver-se aconseguit, sol·licitar el reconeixement imprescriptible del dret a l’autodeterminació i la independència als estats membres de les Nacions Unides i d’altres nacions sense estat del món; per últim, un cop aconseguit el reconeixement internacional, sol·licitar el reconeixement de “territori No autònom”, per iniciar seguidament un procés de descolonització, a l’empara de les Nacions Unides, per forçar així un traspàs de sobirania, de forma legal pacífica i democràtica, com va produir-se entre Manuel Fraga Iribarne i Francisco Macias, nou president de Guinea Equatorial, un 12 d’octubre de 1968. 

6- Breument, destaca tres coses que el Consell hagi fet bé i tres que necessiti millorar. 

El Consell ha fet moltes coses bé, per exemple desmuntar el relat colpista de l’Estat; mantenir la flama mediàtica sobre Catalunya o formar una organització a l’exili, lluny de l’autoritat jurídica espanyola. Per contra, crec que s’hauria d’haver creat un govern provisional i real a l’exili, demanat el reconeixement internacional als organismes internacionals i haver-se establert a Suïssa, lluny també de la pressió de la Unió Europea. 

7- Ha de ser el Consell el pal de paller de la unitat independentista? 

Sí, a condició que, el Consell es transformi en un govern provisional a l’exili, i estigui compost per totes les sensibilitats polítiques de l’independentisme, parlamentari i extraparlamentari. 

8- Què diries a un registrat perquè et faci confiança amb el seu vot?

Li diria ras i curt, que moltes gràcies per haver-me llegit i que aprofitem les oportunitats de present i de futur, com un dia van saber fer altres pobles. El procediment legal, pacífic i democràtic existeix; la conjuntura internacional ens acompanya i només ens manca la determinació dels catalans. Fem-ho possible! Fem la independència. 

Podeu consultar tota la informació dels tres candidats en aquest enllaç.

en aquest enllaç.