L’acció internacional és una de les principals raons de ser del Consell. Per tal de fer plenament efectiva la voluntat que els ciutadans van expressar en el referèndum de l’1-O, caldrà entre d’altres coses assolir el reconeixement internacional de Catalunya com a República independent. L’acció internacional orientada a assolir aquest reconeixement és, per tant, una prioritat política de qualsevol estratègia orientada a culminar el procés d’independència de Catalunya i el Consell és qui ha de liderar aquesta acció internacional.
L’estratègia per al reconeixement internacional de Catalunya requereix una interlocució permanent amb una pluralitat gran d’actors polítics europeus i internacionals (partits, governs, parlaments, etc). Requereix també la consolidació de les aliances i complicitats de les quals en aquest moment ja gaudeix el moviment independentista català i l’establiment d’aliances noves, a escala de la UE i internacional. Requereix, a més, de contactes amb representants diplomàtics i altres observadors internacionals interessats en el procés d’independència de Catalunya.

Catalunya fonamenta el seu procés d’independència en la reivindicació del seu dret a l’autodeterminació. Tanmateix, no és únicament Catalunya qui en aquests moments fa de la revindicació del seu dret a l’autodeterminació l’eix central de la seva acció política: molts altres pobles d’arreu del món, alguns d’ells a Europa, estan immersos en aquest moments en sengles processos d’emancipació nacional. Des de Catalunya cal impulsar una aliança amb aquests altres pobles, per tal de bastir un moviment internacional per a l’autodeterminació. 
El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret en evolució, que ha passat per diverses etapes des de la seva entrada en escena a principis del segle XX i que avui, en ple segle XXI, és objecte d’una intensa discussió doctrinal, tan en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit de les institucions internacionals. Catalunya pot exercir un rol de lideratge per tal de fer avançar aquest dret més enllà de les limitacions a les quals ha estat sotmès durant la segona meitat del segle XX. Amb aquest objectiu, el Consell treballarà en les següents iniciatives:

a) Llibre blanc internacional sobre el cas de Catalunya com a subjecte del dret a l’autodeterminació.

b) Col·laboració amb els centres de recerca sobre el dret a l’autodeterminació arreu del món.

c) Presència en els fòrums internacionals i en els debats internacionals relatius al dret a l’autodeterminació.

d) Missió d’observació en aquells processos d’autodeterminació actius al món.

e) Construir aliances amb els moviments democràtics i no violents que reivindiquen el dret a l’autodeterminació.

f) Construir, a partir del cas de Catalunya, un marc de referència internacional relatiu al dret a l’autodeterminació que també sigui útil per a d’altres nacions en situacions semblants.

Més enllà de l’estratègia per al reconeixement internacional de la República catalana, el coneixement i el reconeixement de Catalunya en l’esfera internacional s’ha modificat de manera radical des del referèndum de l’1-0 i amb motiu de la Declaració d’Independència del dia 27-0. Catalunya està començant a esdevenir, en conseqüència, un subjecte polític de facto dins de la comunitat internacional, al costat dels subjectes polítics de iure (els estats) que la conformen. 
Així, és imprescindible que Catalunya, com a subjecte polític, tingui veu pròpia en l’escena internacional. Amb aquest objectiu, el Consell, en la seva condició de legítim representant de la nació catalana i de la seva voluntat d’independència davant de la comunitat internacional, buscarà la participació i la seva presència activa en tots aquells fòrums, esdeveniments i iniciatives internacionals que siguin d’interès per a Catalunya o en els quals Catalunya pugui aportar les seves propostes i punts de vista sobre els grans reptes de la societat internacional (canvi climàtic, desigualtat i pobresa, protecció dels drets humans, estabilitat financera i econòmica i regulació del comerç internacional, protecció de la diversitat cultural i lingüística, etc.)

Per executar les estratègies i iniciatives descrites en els projectes anteriors (13, 14 i 15), cal que el Consell desplegui una xarxa pròpia de delegacions exteriors, que li permeti articular relacions estables amb les institucions i la societat civil d’aquells estats especialment estratègics de cara als seus objectius. Aquesta xarxa diplomàtica -a cavall entre la diplomàcia pública i la diplomàcia civil- li ha de permetre dur endavant amb els recursos necessaris tota la tasca d’internacionalització i de lobby polític davant dels estats i institucions de la UE i de la resta de la comunitat internacional. Aquesta xarxa actuarà de manera complementària amb la xarxa de Delegacions internacionals de la Generalitat i, en un moment en que l’Estat ha emprès una agressiva estratègia jurídica per aturar o revertir la creació d’aquestes Delegacions, la xarxa diplomàtica del Consell farà efectiu el principi d’acord amb el qual “el Consell arribarà allà on no pugui arribar el Govern de la Generalitat”. 
Per tal d’orientar i definir les estratègies aquesta xarxa diplomàtica pròpia, el Consell crearà un òrgan assessor (Consell de la diplomàcia civil).

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya compromesos amb l’autodeterminació, la República i el mandat de l’1-O són un actor valuosíssim de cara a la tasca d’internacionalització que lidera el Consell. Els estats que tenen una estratègia diplomàtica intel·ligent, en ple segle XXI, no la fan només a través de les seves ambaixades i consolats, sinó també per mitjà de les organitzacions de la societat civil, les empreses i, cada vegada més, a través de la pròpia ciutadania. El moviment independentista, des del primer moment, ha tingut en la ciutadania organitzada el seu principal actiu, també a l’exterior. N’és un exemple destacat l’acció de les Assemblees Exteriors de l’ANC. 
Per aquesta raó, des del Consell es dissenyarà una estratègia d’acció internacional els protagonistes i executors de la qual hagin de ser els propis ciutadans i ciutadanes. Els destinataris d’aquesta estratègia seran no només les institucions, sinó també la ciutadania dels països de la UE i de la resta de la comunitat internacional: es tracta d’articular una acció internacional “de ciutadà (català) a ciutadà (estranger)”. Alguns exemples d’accions en aquest sentit són: Iniciativa Ciutadana Europea davant les institucions europees (1 milió de signatures en un mínim de 7 països de la UE) conjuntament amb l’ANC, campanya “10.000 ambaixadors”, suport a les accions de Foreing Friends of Catalonia, etc.