Pla de govern
Preàmbul
El Consell per la República té per objectiu assolir la materialització de la República Catalana, d’acord amb el mandat dels ciutadans de Catalunya expressat en el referèndum de l’1-O de 2017 i ratificat pel Parlament de Catalunya en la Declaració d’Independència del 27 d’Octubre. Constituït al Palau de la Generalitat el 30 d’octubre del 2018, en compliment d’allò que determina l’Acord d’investidura del MHP Joaquim Torra, el Consell té en aquest mandat la seva font de legitimitat, el defensa i li dona continuïtat. Per això, des de l’espai lliure d’Europa, el Consell actua en tots els fronts necessaris per tal que el dret a l’autodeterminació dels catalans, ja exercit l’1-O, sigui plenament respectat i reconegut. El Consell per la República és la primera pedra d’un nou estat independent d’Europa, que és Catalunya. Des de l’1-O, Catalunya va iniciar el camí de la República i el Consell ha de servir per acabar entre tots el que aquell dia vam començar. I per això, exerceix el rol de legítim representant de la nació catalana i de la seva voluntat d’independència davant de la comunitat internacional.
En la seva etapa fundacional, el Consell s’ha construït a partir del govern a l’exili i el seu president, Carles Puigdemont, en tant que dipositaris directes de la legitimitat sorgida del referèndum de l’1-O i de la Declaració del 27-O. Tanmateix, el Consell aspira a representar tota la diversitat del moviment republicà i, per això, els seus diferents òrgans estan oberts a totes les forces polítiques i les organitzacions de la societat civil amb seu a Catalunya compromeses amb la materialització de la República catalana, amb la voluntat de fer compatibles la pluralitat d’actors amb la unitat estratègica. Així, el Consell construeix les seves estratègies des del reconeixement de la tasca realitzada fins ara per la resta d’actors del moviment independentista i en cooperació amb ells, des de la convicció que tots ells són necessaris i que s’ha d’articular amb ells de forma complementària.
En tant que institució republicana, el Consell entén la seva acció per fer efectiu el mandat de l’1-O com un estímul de l’acció orientada a aquesta mateixa finalitat per part de les institucions autonòmiques -Parlament i Govern de la Generalitat- en tant que institucions escollides en eleccions lliures, amb un cens que abasta el conjunt de la població catalana, i la legitimitat de les quals com a dipositaries de la sobirania de la nació catalana té una tradició històrica de segles.
Tots i cadascun dels projectes que es detallen a continuació en aquest Pla de Govern han de ser entesos com a mitjans i instruments al servei d’aquesta missió única del Consell, que és l’assoliment de la República catalana.
Acció política interior
Constituït al Palau de la Generalitat el 30 d’octubre del 2018, en el marc de l’Acord d’investidura del MHP Joaquim Torra, el Consell per la República té per objectiu assolir la materialització de la República Catalana, d’acord amb el mandat dels ciutadans de Catalunya expressat en el referèndum de l’1-O de 2017.
Per organitzar la seva activitat el Consell ha de desplegar dels òrgans que el conformen: el Consell de Govern, l’Assemblea de Representants i el Registre ciutadà. Cal per tant que l’Assemblea de representants fundacional –conformada, segons estableix el Reglament Fundacional del Consell, pels diputats del Parlament de Catalunya que van donar suport a la darrera investidura, així com tots aquells altres que en vulguin formar part – aprovi dues normes inicials: el reglament del Consell per la República i el règim electoral per elegir l’Assemblea de Representants. Una vegada s’hagi aprovat el règim electoral, es podran celebrar les eleccions a la primera Assemblea de Representants elegida per sufragi directe dels membres del Consell –és a dir, la ciutadania inscrita al Registre ciutadà.
La participació política dels membres del Consell ha d’esdevenir un tret distintiu del Consell per la República. El Consell ha de ser exemple d’una nova cultura democràtica. Entenem la ciutadania en els sentit republicà, com a ciutadania activa: ciutadans són aquells que s’impliquen en els afers de la seva comunitat, que participa i que està motivada no només pels seus interessos particulars, sinó compromesa amb l’interès general i el bé comú.
El Consell ha d’esdevenir, per tant, una institució altament participativa i un laboratori de foment d’una nova cultura democràtica. Per això promourà activament les eines de democràcia directa que les noves tecnologies posen avui a les nostres mans. Volem un Consell que aprofiti l’experiència de sistemes polítics que han fet de la consulta ciutadana i la democràcia directa una rutina democràtica, no tant com una estratègia sinó com una finalitat en sí mateixa.
Des del Consell impulsarem els següents instruments de participació: processos participatius de tipus deliberatiu (començant pel propi Pla de Govern), consultes internes sobre qüestions d’interès polític general, consultes sobre l’estratègia del Consell i del moviment independentista en el seu conjunt, a més de les eleccions a l’Assemblea de Representants.
3.1. Des del Consell s’impulsarà la participació en el Debat Constituent durant la seva fase participativa, tot afavorint el seu caràcter transversal, popular i d’autogestió organitzativa. En una fase posterior, i una vegada el Fòrum Cívic i Social hagi elaborat les conclusions troncals per a una futura Constitució i es presentin al Parlament, el Consell per la República promourà l’elaboració de la Constitució de la República Catalana en seu parlamentaria. En cas que, arribat aquell moment, al Parlament de Catalunya no es donessin les condicions adequades per a un procés constituent, el Consell promourà els avenços imprescindibles per a la creació d’una Assemblea Constituent.
3.2. El Consell impulsarà propostes legislatives davant del Parlament de Catalunya, que anticipin el que haurà de ser la legislació de la República. Aquestes propostes s’impulsaran ja sigui a través d’Iniciatives Legislatives Populars, ja sigui mitjançant el diàleg amb els Grups Parlamentaris dels partits que estan integrats al Consell de Govern. Aquestes propostes legislatives seran objecte de debat entre els membres del Consell, que en determinaran els continguts per mitjà de consultes internes.
Els Consells Locals per la República neixen per iniciativa de la societat civil -particularment de l’ANC- i del món municipal amb l’objectiu de promoure el desplegament de la República votada en el referèndum de l’1-O des de l’interior del territori. Com al Primer d’octubre, la ciutadania torna a prendre la iniciativa per construir poder republicà des de la seva sobirania personal i s’organitza per fer efectiu el mandat del referèndum. El Govern del Consell per la República rep amb entusiasme aquestes iniciatives, està compromès en l’impuls i el desplegament dels Consells al conjunt del territori, i ha donat criteris per mantenir-hi un vincle directe. Perquè construir espais de sobirania de baix a dalt, des dels barris, pobles, ciutats i comarques és el camí per avançar en una estructura de poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent. Els Consells Locals poden ser impulsats per regidors i regidores del municipi, per les entitats del municipi i/o per persones a títol individual. En tot cas, caldrà un ampli consens entre els agents polítics i socials de la població.
Els Consells locals per la República signaran una “Carta de compromís” amb Consell per la República, que determinarà, entre d’altres qüestions, els objectius i finalitats polítiques dels Consells locals i els seus principis de funcionament, i acordaran amb el Consell un “Pla de treball”. L’assumpció d’aquest “Compromís” i l’acord sobre el “Pla de treball” implicarà el seu reconeixement formal com a Consells locals per part del Consell per la República.
El Consell és, potencialment, la suma de tots els ciutadans compromesos amb la República catalana. Ciutadans residents a Catalunya, a la resta dels Països Catalans, però també tots aquells ciutadans d’Europa i del món que són solidaris amb la causa de la República catalana. Per aquest motiu el registre està obert no només als residents a Catalunya, sinó també a tots aquells ciutadans d’altres països de la comunitat internacional que comparteixin els seus objectius i els seus valors.
El Consell impulsarà una campanya permanent per promoure la inscripció al Registre ciutadà, dirigida principalment als ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans i, en particular, a tots aquells que van anar a votar l’1-O del 2017. El creixement de la base ciutadana del Consell és un factor determinant de la força de la seva acció política, així com de la seva capacitat financera, de la qual depèn molt directament la seva capacitat d’actuació. Per a aquesta campanya permanent d’afiliació, el Consell es recolzarà en un actiu valuosíssim com és la xarxa de voluntaris “Fem Consell”.
Acció política internacional
L’acció internacional és una de les principals raons de ser del Consell. Per tal de fer plenament efectiva la voluntat que els ciutadans van expressar en el referèndum de l’1-O, caldrà entre d’altres coses assolir el reconeixement internacional de Catalunya com a República independent. L’acció internacional orientada a assolir aquest reconeixement és, per tant, una prioritat política de qualsevol estratègia orientada a culminar el procés d’independència de Catalunya i el Consell és qui ha de liderar aquesta acció internacional.
L’estratègia per al reconeixement internacional de Catalunya requereix una interlocució permanent amb una pluralitat gran d’actors polítics europeus i internacionals (partits, governs, parlaments, etc). Requereix també la consolidació de les aliances i complicitats de les quals en aquest moment ja gaudeix el moviment independentista català i l’establiment d’aliances noves, a escala de la UE i internacional. Requereix, a més, de contactes amb representants diplomàtics i altres observadors internacionals interessats en el procés d’independència de Catalunya.
Catalunya fonamenta el seu procés d’independència en la reivindicació del seu dret a l’autodeterminació. Tanmateix, no és únicament Catalunya qui en aquests moments fa de la reivindicació del seu dret a l’autodeterminació l’eix central de la seva acció política: molts altres pobles d’arreu del món, alguns d’ells a Europa, estan immersos en aquest moments en sengles processos d’emancipació nacional. Des de Catalunya cal impulsar una aliança amb aquests altres pobles, per tal de bastir un moviment internacional per a l’autodeterminació.
El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret en evolució, que ha passat per diverses etapes des de la seva entrada en escena a principis del segle XX i que avui, en ple segle XXI, és objecte d’una intensa discussió doctrinal, tan en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit de les institucions internacionals.
Catalunya pot exercir un rol de lideratge per tal de fer avançar aquest dret més enllà de les limitacions a les quals ha estat sotmès durant la segona meitat del segle XX.
Amb aquest objectiu, el Consell treballarà en les següents iniciatives:
a) Llibre blanc internacional sobre el cas de Catalunya com a subjecte del dret a l’autodeterminació.
b) Col·laboració amb els centres de recerca sobre el dret a l’autodeterminació arreu del món.
c) Presència en els fòrums internacionals i en els debats internacionals relatius al dret a l’autodeterminació.
d) Missió d’observació en aquells processos d’autodeterminació actius al món.
e) Construir aliances amb els moviments democràtics i no violents que reivindiquen el dret a l’autodeterminació.
f) Construir, a partir del cas de Catalunya, un marc de referència internacional relatiu al dret a l’autodeterminació que també sigui útil per a d’altres nacions en situacions semblants.
Més enllà de l’estratègia per al reconeixement internacional de la República catalana, el coneixement i el reconeixement de Catalunya en l’esfera internacional s’ha modificat de manera radical des del referèndum de l’1-0 i amb motiu de la Declaració d’Independència del dia 27-0. Catalunya està començant a esdevenir, en conseqüència, un subjecte polític de facto dins de la comunitat internacional, al costat dels subjectes polítics de iure (els estats) que la conformen.
Així, és imprescindible que Catalunya, com a subjecte polític, tingui veu pròpia en l’escena internacional. Amb aquest objectiu, el Consell, en la seva condició de legítim representant de la nació catalana i de la seva voluntat d’independència davant de la comunitat internacional, buscarà la participació i la seva presència activa en tots aquells fòrums, esdeveniments i iniciatives internacionals que siguin d’interès per a Catalunya o en els quals Catalunya pugui aportar les seves propostes i punts de vista sobre els grans reptes de la societat internacional (canvi climàtic, desigualtat i pobresa, protecció dels drets humans, estabilitat financera i econòmica i regulació del comerç internacional, protecció de la diversitat cultural i lingüística,
Per executar les estratègies i iniciatives descrites en els projectes anteriors (13, 14 i 15), cal que el Consell desplegui una xarxa pròpia de delegacions exteriors, que li permeti articular relacions estables amb les institucions i la societat civil d’aquells estats especialment estratègics de cara als seus objectius.
Aquesta xarxa diplomàtica -a cavall entre la diplomàcia pública i la diplomàcia civil- li ha de permetre dur endavant amb els recursos necessaris tota la tasca d’internacionalització i de lobby polític davant dels estats i institucions de la UE i de la resta de la comunitat internacional. Aquesta xarxa actuarà de manera complementària amb la xarxa de Delegacions internacionals de la Generalitat i, en un moment en que l’Estat ha emprès una agressiva estratègia jurídica per aturar o revertir la creació d’aquestes Delegacions, la xarxa diplomàtica del Consell farà efectiu el principi d’acord amb el qual “el Consell arribarà allà on no pugui arribar el Govern de la Generalitat”.
Per tal d’orientar i definir les estratègies d’aquesta xarxa diplomàtica pròpia, el Consell crearà un òrgan assessor (Consell de la diplomàcia civil).
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya compromesos amb l’autodeterminació, la República i el mandat de l’1-O són un actor valuosíssim de cara a la tasca d’internacionalització que lidera el Consell. Els estats que tenen una estratègia diplomàtica intel·ligent, en ple segle XXI, no la fan només a través de les seves ambaixades i consolats, sinó també per mitjà de les organitzacions de la societat civil, les empreses i, cada vegada més, a través de la pròpia ciutadania. El moviment independentista, des del primer moment, ha tingut en la ciutadania organitzada el seu principal actiu, també a l’exterior. N’és un exemple destacat l’acció de les Assemblees Exteriors de l’ANC.
Per aquesta raó, des del Consell es dissenyarà una estratègia d’acció internacional els protagonistes i executors de la qual hagin de ser els propis ciutadans i ciutadanes. Els destinataris d’aquesta estratègia seran no només les institucions, sinó també la ciutadania dels països de la UE i de la resta de la comunitat internacional: es tracta d’articular una acció internacional “de ciutadà (català) a ciutadà (estranger)”. Alguns exemples d’accions en aquest sentit són: Iniciativa Ciutadana Europea davant les institucions europees (1 milió de signatures en un mínim de 7 països de la UE) conjuntament amb l’ANC, campanya “10.000 ambaixadors”, suport a les accions de Foreing Friends of Catalonia, etc.
Acció jurídica internacional
El front judicial internacional ha esdevingut un dels fronts principals i determinants de l’estratègia d’internacionalització que impulsa i lidera el Consell. De fet, és en aquest front on s’han obtingut algunes de les victòries més decisives dels dos darrers anys (davant dels tribunals dels països de la UE, com Alemanya, Bèlgica o Escòcia, del Tribunal de Justícia de la UE a Luxemburg o del Consell de DDHH Nacions Unides, concretament el seu Grup de Treball de Detencions Arbitràries).
La defensa activa dels drets individuals dels líders polítics i socials i dels activistes que lluiten pacíficament en pro de la República, la denúncia de les vulneracions dels seus drets fonamentals, així com la defensa dels drets col·lectius dels catalans davant d’organismes i tribunals internacionals és una de les activitats prioritàries del Consell en el front internacional. Així, el Consell promourà o acompanyarà totes aquelles iniciatives jurídiques que es puguin emprendre en aquest sentit davant dels tribunals nacionals dels països de la UE, davant del TJUE, del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, dels organismes de Nacions Unides i demés tribunals internacionals que en un moment donat puguin ser competents en relació a la causa catalana.
De manera complementària a la activitat específicament judicial, el Consell també impulsarà accions davant de les institucions i organitzacions pròpies de l’àmbit jurídic (universitats, centres d’estudis, institucions públiques, col·legis i associacions d’advocats), tant a nivell europeu com internacional, amb l’objectiu de donar a conèixer la dimensió jurídica i legal del cas català i aprofundir en el debat relatiu a la mateixa. Algunes primeres iniciatives previstes en aquest sentit són: dictàmens per acadèmics experts sobre el judici als líders polítics i socials responsables de l’1-O davant del Tribunal Suprem, una trobada dels diferents equips legals que han intervingut en el front jurídic internacional, que permeti consolidar la xarxa internacional d’advocats que treballa als servei de la causa catalana.
Cal tenir en compte que aquest Àmbit (acció jurídica internacional) i l’anterior (acció política internacional) són netament complementaris, en la mesura que les accions jurídiques del Consell en l’esfera internacional adquireixen tot el seu sentit quan serveixen per avançar en els objectius polítics de l’estratègia internacional.
Acció económica i tecnologia
L’acció dels ciutadans partidaris de la República no té perquè estar limitada a la seva participació política i electoral, o al seu activisme en el marc de les mobilitzacions socials i l’acció de desobediència civil no violenta.
També l’acció en l’esfera econòmica és un instrument eficaç i necessari en el marc d’una lluita democràtica i no violenta per la plena instauració de la República, en la mesura que els actors econòmics tenen un poder que pot influir decisivament en l’esfera política i en la mesura que una bona part dels actors econòmics realment existents avui a Catalunya i a Espanya no són políticament neutrals. Així, l’acció lliure pacífica dels ciutadans en l’esfera econòmica, d’entrada en tant que consumidors, pot contribuir a debilitar aquells actors econòmics que utilitzen el seu poder per dificultar la causa de la República i a potenciar aquells altres que manifestin un capteniment neutral o favorable.
En aquest àmbit, el Consell proposa dues estratègies prioritàries:
a) Donar suport i promoure la campanya “Consum estratègic” de l’ANC, per tal de disminuir la dependència dels consumidors –tant ciutadans, com empreses i institucions públiques- de les grans corporacions de l’IBEX-35. Cal ser conscients que el consumidor és l’última baula del sistema econòmic i ha d’esdevenir palanca de canvi per un nou model de producció i consum responsable, orientat a la sostenibilitat dels recursos i a la justícia social.
b) Fomentar la creació o l’impuls d’estructures en l’àmbit econòmic que ens apropin a la materialització de la República Catalana. Molt particularment, el Consell impulsarà o donarà suport a les iniciatives orientades a construir una xarxa de serveis (market place) que promogui un teixit productiu inspirat en els principis i valors en els quals aspirem que es fonamenti la República catalana -eficiència i innovació, inclusió i equitat, democràcia i cooperació, entre d’altres- i articularà la relació i els drets dels membres del Consell en relació a aquesta xarxa.
De la mateixa manera, la capacitat d’acció dels ciutadans en l’esfera financera també pot ser un instrument eficaç per avançar en la causa de la República. Avui la innovació en l’esfera financera és constant, principalment gràcies a la interacció d’aquesta esfera amb les eines digitals: vegi’s en aquest sentit el desenvolupament de les criptomonedes, de la banca digital o de les fintech. En l’àmbit de les finances el Consell estudiarà les següents propostes:
a) construir un instrument que proporcioni serveis financers als ciutadans que formen part del Consell, així com donar suport a les iniciatives existents o en vies de creació que treballin amb el mateix objectiu de construcció d’instruments financers que contribueixin a la materialització de la República Catalana.
b) la creació d’un Fons de la República que, aprofitant la seguretat jurídica derivada del fet d’estar fora de la jurisdicció espanyola, doti d’estabilitat i robustesa financera les estratègies d’avenç cap a la plena materialització de la República.
El desenvolupament d’eines tecnològiques robustes és una condició necessària per fer viable l’activitat dels membres del Consell a mesura que es vagin desplegant els projectes anteriors. Calen eines tecnològiques segures i fiables ja sigui per la inscripció al registre ciutadà, per la comunicació ordinària amb els membres del Consell, per la participació política tant en les consultes directes o en els processos deliberatius, per la participació en les eleccions a l’Assemblea de Representants, per la interacció en el marc dels serveis que ofereixin les iniciatives econòmiques vinculades al Consell o per l’ús de l’instrument financer.
Es imprescindible que aquestes eines tecnològiques compleixin una sèrie de requisits: l’accessibilitat i la simplicitat de cara als usuaris, la protecció davant d’eventuals estratègies de col·lapse, la garantia de la fiabilitat dels processos de votació i en les consultes i eleccions, l’eficiència del seu funcionament, o el seu caràcter descentralitzat (blockchain), entre d’altres. Això dona la mesura de l’alt grau de complexitat de la tasca de desenvolupament d’aquestes eines tecnològiques.
El desenvolupament d’eines tecnològiques robustes és una condició necessària per fer viable l’activitat dels membres del Consell a mesura que es vagin desplegant els projectes anteriors. Calen eines tecnològiques segures i fiables ja sigui per la inscripció al registre ciutadà, per la comunicació ordinària amb els membres del Consell, per la participació política tant en les consultes directes o en els processos deliberatius, per la participació en les eleccions a l’Assemblea de Representants, per la interacció en el marc dels serveis que ofereixin les iniciatives econòmiques vinculades al Consell o per l’ús de l’instrument financer.
Es imprescindible que aquestes eines tecnològiques compleixin una sèrie de requisits: l’accessibilitat i la simplicitat de cara als usuaris, la protecció davant d’eventuals estratègies de col·lapse, la garantia de la fiabilitat dels processos de votació i en les consultes i eleccions, l’eficiència del seu funcionament, o el seu caràcter descentralitzat (blockchain), entre d’altres. Això dona la mesura de l’alt grau de complexitat de la tasca de desenvolupament d’aquestes eines tecnològiques.
Acció cultural
El Consell crearà una marca de publicacions pròpia, que tindrà com a objectiu generar continguts en diversos idiomes relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya. Aquesta marca de publicacions se centrarà principalment en:
a) Publicar els documents oficials del Consell per la República.
b) Difondre els informes, dossiers i materials que es generin en el marc dels diferents d’Àmbits del Consell, en tots els formats.
c) Edició de llibres de temàtica relativa al cas de Catalunya i el seu procés d’autodeterminació.
El Consell, de manera complementària i subsidiària a la tasca que realitzen les institucions catalanes en aquest àmbit, contribuirà a la difusió internacional de la realitat catalana a través de l’acció cultural. A més, en la seva acció diplomàtica i jurídica internacional, treballarà també per la defensa dels drets lingüístics dels catalans i la denúncia de la situació de minorització de la llengua catalana. Finalment i en el marc de les seva política internacional d’aliances, des del Consell es fomentarà l’establiment de ponts amb les cultures d’altres societats presents en la Catalunya actual, amb el propòsit d’estendre el seu coneixement i protecció.
Estudis i coneixement
La generació d’estudis i de coneixement és cabdal per a l’acció del Consell com a mínim en dos sentits: d’una banda, per tal de dotar d’una fonamentació intel·lectualment robusta de les tesis bàsiques del projecte independentista, que permeti enfortir la seva legitimitat; de l’altra, per tal de disposar de dades més complexes i precises, d’informació actualitzada i del coneixement que calen per tal que l’estratègia política del moviment independentista i la presa de decisions es duguin a terme amb una perspectiva el més científica possible. En el primer cas, es tracta d’avançar en el combat pel relat; en el segon, es tracta d’avançar en el camp de la recerca.
En aquest sentit, el Consell articularà diversos grups internacionals d’experts en qüestions d’interès preferent:
a) Grup internacional d’experts (juristes, politòlegs, experts en filosofia política, etc) sobre el dret d’autodeterminació, aplicat al cas de Catalunya.
b) Grup internacional d’experts en resistència civil i acció directa no violenta.
c) Grups internacional d’experts sobre innovació democràtica, participació, big data i mobilització ciutadana.
Així mateix, el Consell crearà un Observatori permanent sobre l’evolució del coneixement, actitud i suport dels ciutadans d’altres països, molt principalment de la UE, sobre a la causa de l’autodeterminació de Catalunya.
El Consell crearà un programa d’ajuts a l’estudi i a la recerca, amb l’objectiu de fomentar i estimular la investigació en relació a alguns dels temes estratègics per a l’activitat del Consell, entre els quals:
a) el procés d’independència de Catalunya
b) el dret a l’autodeterminació al segle XXI
c) la renovació del sistema democràtic, en el marc de la revolució digital
d) les noves formes de mobilització i de lluita pels drets fonamentals, en la societat del segle XXI
Pla de govern
Àmbits d'acció
Acció política interior
Constituït al Palau de la Generalitat el 30 d’octubre del 2018, en el marc de l’Acord d’investidura del MHP Joaquim Torra, el Consell per la República té per objectiu assolir la materialització de la República Catalana, d’acord amb el mandat dels ciutadans de Catalunya expressat en el referèndum de l’1-O de 2017.
Per organitzar la seva activitat el Consell ha de desplegar dels òrgans que el conformen: el Consell de Govern, l’Assemblea de Representants i el Registre ciutadà. Cal per tant que l’Assemblea de representants fundacional –conformada, segons estableix el Reglament provisional del Consell, pels diputats del Parlament de Catalunya que van donar suport a la darrera investidura, així com tots aquells altres que en vulguin formar part – aprovi dues normes inicials: el reglament del Consell per la República i el règim electoral per elegir l’Assemblea de Representants. Una vegada s’hagi aprovat el règim electoral, es podran celebrar les eleccions a la primera Assemblea de Representants elegida per sufragi directe dels membres del Consell –és a dir, la ciutadania inscrita al Registre ciutadà.
La participació política dels membres del Consell ha d’esdevenir un tret distintiu del Consell per la República. El Consell ha de ser exemple d’una nova cultura democràtica. Entenem la ciutadania en els sentit republicà, com a ciutadania activa: ciutadans són aquells que s’impliquen en els afers de la seva comunitat, que participa i que està motivada no només pels seus interessos particulars, sinó compromesa amb l’interès general i el bé comú.
El Consell ha d’esdevenir, per tant, una institució altament participativa i un laboratori de foment d’una nova cultura democràtica. Per això promourà activament les eines de democràcia directa que les noves tecnologies posen avui a les nostres mans. Volem un Consell que aprofiti l’experiència de sistemes polítics que han fet de la consulta ciutadana i la democràcia directa una rutina democràtica, no tant com una estratègia sinó com una finalitat en sí mateixa.
Des del Consell impulsarem els següents instruments de participació: processos participatius de tipus deliberatiu (començant pel propi Pla de Govern), consultes internes sobre qüestions d’interès polític general, consultes sobre l’estratègia del Consell i del moviment independentista en el seu conjunt, a més de les eleccions a l’Assemblea de Representants.
3.1. Des del Consell s’impulsarà la participació en el Debat Constituent durant la seva fase participativa, tot afavorint el seu caràcter transversal, popular i d’autogestió organitzativa. En una fase posterior, i una vegada el Fòrum Cívic i Social hagi elaborat les conclusions troncals per a una futura Constitució i es presentin al Parlament, el Consell per la República promourà l’elaboració de la Constitució de la República Catalana en seu parlamentaria. En cas que, arribat aquell moment, al Parlament de Catalunya no es donessin les condicions adequades per a un procés constituent, el Consell promourà els avenços imprescindibles per a la creació d’una Assemblea Constituent.
3.2. El Consell impulsarà propostes legislatives davant del Parlament de Catalunya, que anticipin el que haurà de ser la legislació de la República. Aquestes propostes s’impulsaran ja sigui a través d’Iniciatives Legislatives Populars, ja sigui mitjançant el diàleg amb els Grups Parlamentaris dels partits que estan integrats al Consell de Govern. Aquestes propostes legislatives seran objecte de debat entre els membres del Consell, que en determinaran els continguts per mitjà de consultes internes.
Els Consells Locals per la República neixen per iniciativa de la societat civil -particularment de l’ANC- i del món municipal amb l’objectiu de promoure el desplegament de la República votada en el referèndum de l’1-O des de l’interior del territori. Con al Primer d’octubre, la ciutadania torna a prendre la iniciativa per construir poder republicà des de la seva sobirania personal i s’organitza per fer efectiu el mandat del referèndum.
El Govern del Consell per la República rep amb entusiasme aquestes iniciatives, està compromès en impuls i el desplegament dels Consells al conjunt del territori, i ha donat criteris per mantenir-hi un vincle directe. Perquè construir espais de sobirania de baix a dalt, des dels barris, pobles, ciutats i comarques és el camí per avançar en una estructura de poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent.
Els Consells Locals poden ser impulsats per regidors i regidores del municipi, per les entitats del municipi i/o per persones a títol individual. En tot cas, caldrà un ampli consens entre els agents polítics i socials de la població. Els Consells locals per la República signaran una “Carta de compromís” amb Consell per la República, que determinarà, entre d’altres qüestions, els objectius i finalitats polítiques dels Consells locals i els seus principis de funcionament, i acordaran amb el Consell un “Pla de treball”. L’assumpció d’aquest “Compromís” i l’acord sobre el “Pla de treball” implicarà el seu reconeixement formal com a Consells locals per part del Consell per la República.
El Consell és, potencialment, la suma de tots els ciutadans compromesos amb la República catalana. Ciutadans residents a Catalunya, a la resta dels Països Catalans, però també tots aquells ciutadans d’Europa i del món que són solidaris amb la causa de la República catalana. Per aquest motiu el registre està obert no només als residents a Catalunya, sinó també a tots aquells ciutadans d’altres països de la comunitat internacional que comparteixin els seus objectius i els seus valors.
El Consell impulsarà una campanya permanent per promoure la inscripció al Registre ciutadà, dirigida principalment als ciutadans de Catalunya i de la resta dels Països Catalans i, en particular, a tots aquells que van anar a votar l’1-O del 2017. El creixement de la base ciutadana del Consell és un factor determinant de la força de la seva acció política, així com de la seva capacitat financera, de la qual depèn molt directament la seva capacitat d’actuació. Per a aquesta campanya permanent d’afiliació, el Consell es recolzarà en un actiu valuosíssim com és la xarxa de voluntaris “Fem Consell”.
Acció política internacional
L’acció internacional és una de les principals raons de ser del Consell. Per tal de fer plenament efectiva la voluntat que els ciutadans van expressar en el referèndum de l’1-O, caldrà entre d’altres coses assolir el reconeixement internacional de Catalunya com a República independent. L’acció internacional orientada a assolir aquest reconeixement és, per tant, una prioritat política de qualsevol estratègia orientada a culminar el procés d’independència de Catalunya i el Consell és qui ha de liderar aquesta acció internacional.
L’estratègia per al reconeixement internacional de Catalunya requereix una interlocució permanent amb una pluralitat gran d’actors polítics europeus i internacionals (partits, governs, parlaments, etc). Requereix també la consolidació de les aliances i complicitats de les quals en aquest moment ja gaudeix el moviment independentista català i l’establiment d’aliances noves, a escala de la UE i internacional. Requereix, a més, de contactes amb representants diplomàtics i altres observadors internacionals interessats en el procés d’independència de Catalunya.
Catalunya fonamenta el seu procés d’independència en la reivindicació del seu dret a l’autodeterminació. Tanmateix, no és únicament Catalunya qui en aquests moments fa de la revindicació del seu dret a l’autodeterminació l’eix central de la seva acció política: molts altres pobles d’arreu del món, alguns d’ells a Europa, estan immersos en aquest moments en sengles processos d’emancipació nacional. Des de Catalunya cal impulsar una aliança amb aquests altres pobles, per tal de bastir un moviment internacional per a l’autodeterminació.
El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret en evolució, que ha passat per diverses etapes des de la seva entrada en escena a principis del segle XX i que avui, en ple segle XXI, és objecte d’una intensa discussió doctrinal, tan en l’àmbit acadèmic com en l’àmbit de les institucions internacionals. Catalunya pot exercir un rol de lideratge per tal de fer avançar aquest dret més enllà de les limitacions a les quals ha estat sotmès durant la segona meitat del segle XX. Amb aquest objectiu, el Consell treballarà en les següents iniciatives:
a) Llibre blanc internacional sobre el cas de Catalunya com a subjecte del dret a l’autodeterminació.
b) Col·laboració amb els centres de recerca sobre el dret a l’autodeterminació arreu del món.
c) Presència en els fòrums internacionals i en els debats internacionals relatius al dret a l’autodeterminació.
d) Missió d’observació en aquells processos d’autodeterminació actius al món.
e) Construir aliances amb els moviments democràtics i no violents que reivindiquen el dret a l’autodeterminació.
f) Construir, a partir del cas de Catalunya, un marc de referència internacional relatiu al dret a l’autodeterminació que també sigui útil per a d’altres nacions en situacions semblants.
Més enllà de l’estratègia per al reconeixement internacional de la República catalana, el coneixement i el reconeixement de Catalunya en l’esfera internacional s’ha modificat de manera radical des del referèndum de l’1-0 i amb motiu de la Declaració d’Independència del dia 27-0. Catalunya està començant a esdevenir, en conseqüència, un subjecte polític de facto dins de la comunitat internacional, al costat dels subjectes polítics de iure (els estats) que la conformen.
Així, és imprescindible que Catalunya, com a subjecte polític, tingui veu pròpia en l’escena internacional. Amb aquest objectiu, el Consell, en la seva condició de legítim representant de la nació catalana i de la seva voluntat d’independència davant de la comunitat internacional, buscarà la participació i la seva presència activa en tots aquells fòrums, esdeveniments i iniciatives internacionals que siguin d’interès per a Catalunya o en els quals Catalunya pugui aportar les seves propostes i punts de vista sobre els grans reptes de la societat internacional (canvi climàtic, desigualtat i pobresa, protecció dels drets humans, estabilitat financera i econòmica i regulació del comerç internacional, protecció de la diversitat cultural i lingüística, etc.)
Per executar les estratègies i iniciatives descrites en els projectes anteriors (13, 14 i 15), cal que el Consell desplegui una xarxa pròpia de delegacions exteriors, que li permeti articular relacions estables amb les institucions i la societat civil d’aquells estats especialment estratègics de cara als seus objectius. Aquesta xarxa diplomàtica -a cavall entre la diplomàcia pública i la diplomàcia civil- li ha de permetre dur endavant amb els recursos necessaris tota la tasca d’internacionalització i de lobby polític davant dels estats i institucions de la UE i de la resta de la comunitat internacional. Aquesta xarxa actuarà de manera complementària amb la xarxa de Delegacions internacionals de la Generalitat i, en un moment en que l’Estat ha emprès una agressiva estratègia jurídica per aturar o revertir la creació d’aquestes Delegacions, la xarxa diplomàtica del Consell farà efectiu el principi d’acord amb el qual “el Consell arribarà allà on no pugui arribar el Govern de la Generalitat”.
Per tal d’orientar i definir les estratègies aquesta xarxa diplomàtica pròpia, el Consell crearà un òrgan assessor (Consell de la diplomàcia civil).
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya compromesos amb l’autodeterminació, la República i el mandat de l’1-O són un actor valuosíssim de cara a la tasca d’internacionalització que lidera el Consell. Els estats que tenen una estratègia diplomàtica intel·ligent, en ple segle XXI, no la fan només a través de les seves ambaixades i consolats, sinó també per mitjà de les organitzacions de la societat civil, les empreses i, cada vegada més, a través de la pròpia ciutadania. El moviment independentista, des del primer moment, ha tingut en la ciutadania organitzada el seu principal actiu, també a l’exterior. N’és un exemple destacat l’acció de les Assemblees Exteriors de l’ANC.
Per aquesta raó, des del Consell es dissenyarà una estratègia d’acció internacional els protagonistes i executors de la qual hagin de ser els propis ciutadans i ciutadanes. Els destinataris d’aquesta estratègia seran no només les institucions, sinó també la ciutadania dels països de la UE i de la resta de la comunitat internacional: es tracta d’articular una acció internacional “de ciutadà (català) a ciutadà (estranger)”. Alguns exemples d’accions en aquest sentit són: Iniciativa Ciutadana Europea davant les institucions europees (1 milió de signatures en un mínim de 7 països de la UE) conjuntament amb l’ANC, campanya “10.000 ambaixadors”, suport a les accions de Foreing Friends of Catalonia, etc.
Acció jurídica internacional
El front judicial internacional ha esdevingut un dels fronts principals i determinants de l’estratègia d’internacionalització que impulsa lidera el Consell. De fet, és en aquest front on s’han obtingut algunes de les victòries més decisives dels dos darrers anys (davant dels tribunals dels països de la UE, com Alemanya, Bèlgica o Escòcia, del Tribunal de Justícia de la UE a Luxemburg o del Consell de DDHH Nacions Unides, concretament el seu Grup de Treball de Detencions Arbitràries).
La defensa activa dels drets individuals dels líders polítics i socials i dels activistes que lluiten pacíficament en pro de la República, la denúncia de les vulneracions dels seus drets fonamentals, així com la defensa dels drets col·lectius dels catalans davant d’organismes i tribunals internacionals és una de les activitats prioritàries del Consell en el front internacional. Així, el Consell promourà o acompanyarà totes aquelles iniciatives jurídiques que es puguin emprendre en aquest sentit davant dels tribunals nacionals dels països de la UE, davant del TJUE, del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, dels organismes de Nacions Unides i demés tribunals internacionals que en un moment donat puguin ser competents en relació a la causa catalana.
De manera complementària a la activitat específicament judicial, el Consell també impulsarà accions davant de les institucions i organitzacions pròpies de l’àmbit jurídic (universitats, centres d’estudis, institucions públiques, collegis i associacions d’advocats), tan a nivell europeu com internacional, amb l’objectiu de donar a conèixer la dimensió jurídica i legal del cas català i aprofundir en el debat relatiu a la mateixa. Algunes primeres iniciatives previstes en aquest sentit són: dictàmens per acadèmics experts sobre el judici als líders polítics i socials responsables de l’1-O davant del Tribunal Suprem, una trobada dels diferents equips legals que han intervingut en el front jurídic internacional, que permeti consolidar la xarxa internacional d’advocats que treballa als servei de la causa catalana.
Cal tenir en compte que aquest Àmbit (acció jurídica internacional) i l’anterior (acció política internacional) són netament complementaris, en la mesura que les accions jurídiques del Consell en l’esfera internacional adquireixen tot el seu sentit quan serveixen per avançar en els objectius polítics de l’estratègia internacional.
Acció económica i tecnologia
L’acció dels ciutadans partidaris de la República no té perquè estar limitada a la seva participació política i electoral, o al seu activisme en el marc de les mobilitzacions socials i l’acció de desobediència civil no violenta. També l’acció en l’esfera econòmica és un instrument eficaç i necessari en el marc d’una lluita democràtica i no violenta per la plena instauració de la República, en la mesura que els actors econòmics tenen un poder que pot influir decisivament en l’esfera política i en la mesura que una bona part dels actors econòmics realment existents avui a Catalunya i a Espanya no són políticament neutrals. Així, l’acció lliure pacífica dels ciutadans en l’esfera econòmica, d’entrada en tant que consumidors, pot contribuir a debilitar aquells actors econòmics que utilitzen el seu poder per dificultar la causa de la República i a potenciar aquells altres que manifestin un capteniment neutral o favorable.
En aquest àmbit, el Consell proposa dues estratègies prioritàries:
a) Donar suport i promoure la campanya “Consum estratègic” de l’ANC, per tal de disminuir la dependència dels consumidors –tant ciutadans, com empreses i institucions públiques- de les grans corporacions de l’IBEX-35. Cal ser conscients que el consumidor és l’última baula del sistema econòmic i ha d’esdevenir palanca de canvi per un nou model de producció i consum responsable, orientat a la sostenibilitat dels recursos i a la justícia social.
b) Fomentar la creació o l’impuls d’estructures en l’àmbit econòmic que ens apropin a la materialització de la República Catalana. Molt particularment, el Consell impulsarà o donarà suport a les iniciatives orientades a construir una xarxa de serveis (market place) que promogui un teixit productiu inspirat en els principis i valors en els quals aspirem que es fonamenti la República catalana -eficiència i innovació, inclusió i equitat, democràcia i cooperació, entre d’altres- i articularà la relació i els drets dels membres del Consell en relació a aquesta xarxa.
De la mateixa manera, la capacitat d’acció dels ciutadans en l’esfera financera també pot ser un instrument eficaç per avançar en la causa de la República. Avui la innovació en l’esfera financera és constant, principalment gràcies a la interacció d’aquesta esfera amb les eines digitals: vegi’s en aquest sentit el desenvolupament de les criptomonedes, de la banca digital o de les fintech. En l’àmbit de les finances el Consell estudiarà les següents propostes:
a) construir un instrument que proporcioni serveis financers als ciutadans que formen part del Consell, així com donar suport a les iniciatives existents o en vies de creació que treballin amb el mateix objectiu de construcció d’instruments financers que contribueixin a la materialització de la República Catalana.
a) la creació d’un Fons de la República que, aprofitant la seguretat jurídica derivada del fet d’estar fora de la jurisdicció espanyola, doti d’estabilitat i robustesa financera les estratègies d’avenç cap a la plena materialització de la República.
El Consell crearà un document digital que acreditarà la pertinença al mateix de tots aquells ciutadans que s’hagin inscrit al Registre ciutadà. Aquest document digital establirà el catàleg de drets que es deriven del fet de ser membre del Consell: drets de participació política, drets vinculats als serveis que ofereixin les iniciatives econòmiques vinculades al Consell, a l’instrument financer (veure Projectes XX i XX), etc. i tindrà la funció de porta d’accés a l’aplicació que, des del punt de vista operatiu, permetrà exercir aquests drets.
En la mesura que l’exercici d’aquests drets requereix de la gestió de dades personals dels membres del Consell, el document digital de pertinença al Consell es basarà en la identitat digital sobirana (IDS). Gràcies al paradigma de la identitat digital sobirana i a les tecnologies de la informació descentralitzades (blockchain) apoderem el ciutadà, fent que sigui ell i no cap administració pública ni cap corporació privada, qui sigui propietari de les seves dades i gestioni l’accés a aquestes dades per part de tercers de manera lliure i segura.
El desenvolupament d’eines tecnològiques robustes és una condició necessària per fer viable l’activitat dels membres del Consell a mesura que es vagin desplegant els projectes anteriors. Calen eines tecnològiques segures i fiables ja sigui per la inscripció al registre ciutadà, per la comunicació ordinària amb els membres del Consell, per la participació política tant en les consultes directes o en els processos deliberatius, per la participació en les eleccions a l’Assemblea de Representants, per la interacció en el marc dels serveis que ofereixin les iniciatives econòmiques vinculades al Consell o per l’ús de l’instrument financer.
Es imprescindible que aquestes eines tecnològiques compleixin una sèrie de requisits: l’accessibilitat i la simplicitat de cara als usuaris, la protecció davant d’eventuals estratègies de col·lapse, la garantia de la fiabilitat dels processos de votació i en les consultes i eleccions, l’eficiència del seu funcionament, o el seu caràcter descentralitzat (blockchain), entre d’altres. Això dona la mesura de l’alt grau de complexitat de la tasca de desenvolupament d’aquestes eines tecnològiques.
Acció cultural
El Consell crearà una marca de publicacions pròpia, que tindrà com a objectiu generar continguts en diversos idiomes relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya. Aquesta marca de publicacions se centrarà principalment en:
a) Publicar els documents oficials del Consell per la República.
b) Difondre els informes, dossiers i materials que es generin en el marc dels diferents d’Àmbits del Consell, en tots els formats.
c) Edició de llibres de temàtica relativa al cas de Catalunya i el seu procés d’autodeterminació.
El Consell, de manera complementària i subsidiària a la tasca que realitzen les institucions catalanes en aquest àmbit, contribuirà a la difusió internacional de la realitat catalana a través de l’acció cultural. A més, en la seva acció diplomàtica i jurídica internacional, treballarà també per la defensa dels drets lingüístics dels catalans i la denuncia de la situació de minorització de la llengua catalana. Finalment i en el marc de les seva política internacional d’aliances, des del Consell es fomentarà l’establiment de ponts amb les cultures d’altres societats presents en la Catalunya actual, amb el propòsit d’estendre el seu coneixement i protecció.
Estudis i coneixement
La generació d’estudis i de coneixement és cabdal per a l’acció del Consell com a mínim en dos sentits: d’una banda, per tal de dotar d’una fonamentació intel·lectualment robusta de les tesis bàsiques del projecte independentista, que permeti enfortir la seva legitimitat; de l’altra, per tal de disposar de dades més complexes i precises, d’informació actualitzada i del coneixement que calen per tal que l’estratègia política del moviment independentista i la presa de decisions es duguin a terme amb una perspectiva el més científica possible. En el primer cas, es tracta d’avançar en el combat pel relat; en el segon, es tracta d’avançar en el camp de la recerca.
En aquest sentit, el Consell articularà diversos grups internacionals d’experts en qüestions d’interès preferent:
a) Grup internacional d’experts (juristes, politòlegs, experts en filosofia política, etc) sobre el dret d’autodeterminació, aplicat al cas de Catalunya.
b) Grup internacional d’experts en resistència civil i acció directa no violenta.
c) Grups internacional d’experts sobre innovació democràtica, participació, big data i mobilització ciutadana
Així mateix, el Consell crearà un Observatori permanent sobre l’evolució del coneixement, actitud i suport dels ciutadans d’altres països, molt principalment de la UE, sobre a la causa de l’autodeterminació de Catalunya.
El Consell crearà un programa d’ajuts a l’estudi i a la recerca, amb l’objectiu de fomentar i estimular la investigació en relació a alguns dels temes estratègics per a l’activitat del Consell, entre els quals:
a) el procés d’independència de Catalunya
b) el dret a l’autodeterminació al segle XXI
c) la renovació del sistema democràtic, en el marc de la revolució digital
d) les noves formes de mobilització i de lluita pels drets fonamentals, en la societat del segle XXI
FAQs | Contacte
Avís legal | Política de privacitat | Política de galetes
Consell per la República
©2018-2020